Cotorres
Les espècies d’aus exòtiques invasores, anomenades vulgarment cotorres, que tenen major població i repercussió a la ciutat de Barcelona són la Myiopsitta monachus (originària de l’Amèrica del Sud) i la Psittacula krameri (originària de l’Àfrica subsahariana i de l’Índia).
Són espècies exòtiques perquè sobreviuen i es reprodueixen en àrees diferents de la seva distribució natural. A més, se les considera exòtiques invasores perquè s’han establert en un ecosistema, hàbitat natural o seminatural i aquesta introducció és un agent de canvi i una amenaça per a la diversitat biològica autòctona, sia pel seu comportament invasor, que desplaça les espècies autòctones o perquè en modifica l’hàbitat.
El qualificatiu invasor està determinant pel catàleg espanyol d’espècies exòtiques invasores, determinat pel Reial decret 630/2013, sobre la base de la Llei orgànica 16/2007. La Llei 22/2003 de protecció dels animals defineix l’animal de companyia exòtic com l’animal de fauna no autòctona que, de manera individual, depèn dels humans, hi conviu i ha assumit el costum del captiveri.
Per què s’han adaptat tan bé a Barcelona?
Els entorns urbans són zones propenses al fet que algunes espècies proliferin i puguin esdevenir una plaga, perquè la ciutat propicia un microclima afavoridor, hi disposen d’aigua i d’aliment, ocupen nínxols ecològics buits i per l’absència d’elements de regulació natural.
Com a causes específiques trobem que la franja climàtica de Barcelona coincideix amb la de les seves àrees d’origen.
Accions de prevenció i control que cal establir
Els mètodes de control que es basen en la contracepció són els més indicats per reduir-ne la població.
Actualment només s’actua sobre els nius en època de poda i en els que tenen risc de descavalcar-se. No obstant això, en el cas de les cotorres s’està estudiant si les mesures de control sobre elements estructurals, com eliminar els nius, tenen un efecte real sobre el control de la població.